Ahir vaig rebre un estrany paquet a la bústia. Es tractava d’un sobre d’un cert volum que anava al meu nom. El primer que vaig pensar és com s’ho devia haver fet el senyor carter (o la senyora carteressa) per encabir-ho dins la bústia, doncs tots els càlculs a primera vista donaven com a resultat la impossibilitat de tan quotidiana missió, però gràcies a Déu, el (o la) professional a qui li deu tocar la nostra zona deu seu això, un (o una) gran professional, que no devia dubtar a ficar-hi tota la seva competència i experiència per introduir-ho netament. A més, cal observar que, en contra del que podria semblar, el paquetet estava intacte, sense ni una rascada ni res fora d’on li tocava estar.
La segona cosa que em va estranyar es que anés al meu nom. A casa meva, la majoria de correu ve a nom de l’Ester, i més els paquets i les cartes poc comuns, relacionades amb les seves tasques escultòric artístiques. Després, i només després, em vaig fixar en el remitent: ara estava tot clar. Entre nerviós i emocionat, vaig obrir-lo i em vaig trobar amb tres exemplars del llibre que us mostro: Monsieur Binoix i altres contes, de diversos autors, compilació del relat guanyador del 13è Premi de narrativa curta per internet Tinet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2009, i de 15 relats més en categoria de finalistes del mateix, entre els quals tinc l’honor de figurar per partida doble, cosa que em fa pensar que malgrat no haver guanyat el premi, puc considerar el llibre com a més meu que de ningú altre. Ja ho diuen, que qui no es consola és per que no vol, ja que, òbviament, hagués preferit la menció –la qualitat- més que no pas la doble selecció i publicació –la quantitat -.
En fi, no sé què més us podria explicar del llibret: setze relats frescos i diversos, entre divertits i transcendents, quinze autors amb quinze maneres de fer diferents; uns textos totalment heterogenis, dels quals uns ens agradaran més que d’altres, i d’altres més que d’uns, tant hi fa. El que no faré serà caure en la supèrbia de fer una ressenya de textos propis, ni tan sols dels meus veïns de publicació. Tot i això, animo a que ho feu i em deixeu el vostre comentari simpàtic, critica despietada o indiferència subtil. Si teniu ganes de descobrir coses noves en petit format, no ho dubteu: busqueu el llibre verd de la barqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada