dilluns, 7 de juny del 2010

TARDA DE DIUMENGE



El jardí ja verdeja força i fa olor d’humit, sota el toc insistent de les campanes de la Prioral. Les tardes de diumenge s’estiren mandroses amb una llum blanca i enganxosa, i de la finestra oberta de la cuina arriba la música de la Pantoja que algun veí desconsiderat que sordeja ens imposa a tot volum, només interferida pel soroll de l’aparell de l’aire condicionat d’altres veïns. Les formigues, a l’empedrat proper a la gespa, senyoregen una molla de pa naufragada d’algun àpat sota l’ombra de la parra i entre les seves fulles el niu que van fer uns ocellots sinistres segueix vacant, potser per alguna crisi immobiliària al món de la ploma. Demà, dilluns, el món es tornarà a activar en una rutina cíclica, cada cop més esmorteïda per les festes de barri i per les imminents revetlles de principi d’estiu, per la calor acompanyada de xàfecs esporàdics de gotes grosses i agressives, però mentrestant, les tardes de diumenge van passant, avorrides, entre becaines i anuncis de cervesa de la tele.