“Ja són sis pàgines, i totes sobre un home que no has conegut ni coneixeràs mai. ¿Per què escric sobre ell? Perquè és i no és jo. Perquè en la mirada que em dirigeix em veig a mi mateixa d’una manera inexpressable. Altrament, ¿què seria el fet d’escriure sinó una mena de lament, ara alt, ara baix? Quan escric sobre ell, escric sobre mi mateixa. Quan escric sobre el seu gos, escric sobre mi mateixa; quan escric sobre la casa, escric sobre mi mateixa. Home, casa, gos: és igual la paraula, a través d’ella t’estenc una mà. En un altre món, no necessitaria paraules. Em presentaria a la porta de casa teva. “T’he vingut a veure”, diria, i no caldrien més paraules: t’abraçaria i seria abraçada. Però en aquest món, en aquests temps, m’he d’adreçar a tu amb paraules.”
L'edat de ferro
J. M. Coetzee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada