Matinar. Matinar molt. Aixecar-se
ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora com si fossis un Guardiola qualsevol. Fer
cua per aconseguir unes entrades per veure ballar la nena, llegint un llibre
que si no fossis tan testarrut ja hauries deixat a mitges. Però ets tossut, tot
i que tu prefereixes el mot curiós. Vols saber com s’acaba. I si s’acaba bé.
Saludar a l’últim de la cua (bon
dia) i preguntar-li si, efectivament, és l’últim de la cua. Saludar la
bibliotecària (hola) i a l’amiga d’un amic (què tal?). Parlar amb la dona del
Dani com no hi havies parlat mai. Saludar el del bar (un altre cop bon dia), el
conegut d’un conegut (un altre cop hola) i un veí amb unes lleganyes als ulls que
espanten (un altre cop què tal). Seguir complimentant a coneguts i saludats repetint
la fórmula fins l’infinit (i més enllà).
Tornar a casa quan ja ha sortit
el sol i la gent ocupa els carrers, anant cap a totes direccions. Anar a esmorzar fora
com fa mil anys, i que la dona de la fleca et pregunti contenta si ja
treballes. I que et sàpiga greu haver-li de dir que no. Que et sàpiga greu per
ella perquè s’ha quedat tota encorreguda. I que et sàpiga greu per tu.
Complir amb les tasques de la
casa: fer els llits, passar l’escombra, anar a comprar la llista que m’has
deixat (comprovar que m’he oblidat del pernil, però et diré que s’havia acabat
per no tenir raons). Veure com tothom passa corrents amb el semàfor en vermell,
mentre tu esperes pacientment.
Reescalfar el dinar. Fer cua a la
porta de l’escola esperant les nenes. Parlar del temps amb algun pare i, si
s’hi afegeix, també amb alguna mare, tiet, àvia o el Guàrdia Urbano que vigila
el pas zebra. Constatar que, com cada any en aquesta època, el temps s’ha
tornat boig. Dir que el ministre Wert és un fill de puta i veure com tothom et
dona la raó. Uns més convençuts que altres, és clar. Però fill de puta, al cap
i a la fi.
Portar una nena a anglès. Esperar
a que surti. Dur l’altra a música. Esperar que se l’enduguin. Fer cua per
complimentar la preinscripció. Una signatura. Un segell de cautxú.
Tornar a casa. Treure’t les maleïdes
sabates i passar-te el dit gros de la mà per les plantes dels peus. Mirar el
correu. Fer el sopar. Sopar. Verificar que estàs cansat, perquè t’has llevat
ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora com si fossis un Guardiola qualsevol. Anar a
dormir. Pensar mentre comences a pesar figues que ja està, un dia més.
Però saber, en el fons, que és un
dia menys.